Quim Monzó m'ha semblat un bon orador. El format del seu discurs no és l'habitual per aquestos casos, tot i això ha utilitzat una bona tècnica perquè el públic estiguès ben atent. La forma de donar un discurs explican un "conte" fa que al públic li cridi l'atenció i vulguin saber més del que diu.
El públic que va assistir eren persones de mitjana edat, senyores i senyors alemanys poc o gens coneguts i entre d'altres hi havia algun escriptor conegut. Tots van tenir una reacció molt bona davant el discurs, es pensaven que es trobarien amb el tipic discurs i s'han trobat amb un discurs diferent, més divertit.
Crec que no només s'adreça al public assistent sinó que també es dirigeix a politics i altres escriptors, ja que duran el seu discurs els menciona. El seu contingut és entenedor, adequat i exacte. L'orador parla de la literatura catalan, explica que al llarg del temps l'història no ha estat al costat d'aquesta i que actualment la cultura duu a terme una literatura destructurada, ens diu que les llengües no haurien de rebre cap tipus de càstig.
Frederic Mitral va ser un escriptor en llengua occitana i apareix en aquest discurs perquè el 1904 va rebre el premi Nobel de literatura catalana, i va molestar els puristes de la Nació Estat, per això cap literatura sense estat ha tornat a tenir un premi Nobel.
Per cridar l'atenció parla d'altres escriptors com per exemple: de Ramon Llull fa un "joc" amb el seu nom, també recita un travallengüa de Salvador Dalí, etc. Amb això aconsegueix que el públic s'ho passi bé.
L'objectiu principal de l'autor del text és: poder dir el que pensa de forma entenedora i a la vegada donar un toc de gràcia perquè no fos un discurs pesat.
M'ha semblat molt bon discurs, la seva tècnica m'ha impresionat molt.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario